no

1 1 adv. [FL] [LC] Adverbi negatiu que es col·loca davant el verb d'una oració negativa o davant un membre negatiu de l'oració. No sap la lliçó. Avui no fa tanta calor com ahir. Mai no ve. És un xicot molt valent: res no l'espanta. No tots diuen el mateix. És un temorenc: no res l'espanta.
1 2 adv. [FL] [LC] Resumeix una oració negativa. —Has vist la Maria? —No.
2 adv. [FL] [LC] Adverbi expletiu dins algunes oracions subordinades:
a) D'una oració completiva en subjuntiu depenent d'un predicat de temença no negatiu. Tinc por que no el renyi. Temíem que això no li fes mal.
b) D'una comparació afirmativa de desigualtat, reforçat a vegades amb un pas, en els casos d'omissió del verb de l'oració subordinada. Pescaran ells més truites que no caçareu vosaltres perdius. Es fingeix més ignorant que no és. Dona més que no promet. Més fred fa dins que no pas a fora. Més s'estima que ho llencis que no que m'ho donis. Més s'estima restar a casa avui que no pas no veure les festes.
c) D'una expressió temporal introduïda per les locucions abans que, fins que. Avisa'ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir.
3 adv. [FL] [LC] Després de l'adverbi sí, amb què assentim a alguna cosa, significa que no hi ha, realment, cap raó per què no ho acceptem. —És una persona molt honrada. —Sí, no: si tothom ho ha dit sempre. Sí, no: encara voldràs tenir raó!
4 interj. [LC] Expressió que, al final d'una oració, s'usa per a demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Vindràs, no?
5 m. [LC] [pl. nos] Negativa. No té un no per a ningú.